És possible que la formació en fred a l'aeroespacial no sigui una cosa que escolteu cada dia fora dels cercles de fabricació, però dins de la indústria és un gran problema. És un d'aquests processos que fa que els avions moderns siguin més segurs, lleugers i eficients-sense que la majoria de la gent se n'adoni mai.
En el seu nucli, la formació en fred és bastant senzill d'explicar. En lloc d'escalfar el metall fins que es torni suau i fàcil de donar forma, el forceu a una nova forma a temperatura ambient amb una pressió extremadament alta. Sembla senzill, però a l'aeroespacial, res és senzill.
Els materials sols poden ser un repte.Els enginyers aeroespacials no treballen amb metalls bàsics. S'ocupen d'aliatges de titani d'alta resistència-, superaliatges basats en-níquel i materials avançats d'acer inoxidable-dissenyats per sobreviure a temperatures extremes, canvis de pressió i tensió constant. Aquests materials són forts, però aquesta força també els fa difícils de donar forma. És aquí on el conformat en fred esdevé útil i complicat alhora.
Un dels majors avantatges de la conformació en fred en aeroespacial és la precisió.Quan es fa correctament, produeix peces amb toleràncies molt ajustades i una qualitat superficial excel·lent. No obteniu el mateix nivell de distorsió o escala que podríeu veure en els processos de conformació en calent. Això significa menys post-processament, menys mecanitzat i, finalment, menys residus. En una indústria on cada gram és important, això és una gran victòria.
Un altre benefici és la força.El conformat en fred millora realment les propietats mecàniques del metall. A mesura que el material es deforma, la seva estructura interna de gra es torna més alineada i compacta. Aquest procés, anomenat enduriment per treball, pot fer que els components siguin més forts que la seva forma original. Per a peces aeroespacials com ara elements de subjecció, suports i connectors estructurals, aquesta força addicional és fonamental.

Però és clar, hi ha reptes.Els materials-d'alta resistència no els agrada que es forcin a la forma. Resisteixen la deformació, la qual cosa significa que necessiteu forces de conformació extremadament elevades i eines molt especialitzades. El desgast de les eines es converteix en un problema real. Les matrius i els punxons han de suportar cicles d'esforç repetits sense perdre precisió. Fins i tot petites imperfeccions en les eines poden provocar defectes a la peça final.
Springback és un altre mal de cap.Després de formar-se, alguns materials intenten "rebotar" lleugerament cap a la seva forma original. En la fabricació aeroespacial, fins i tot una petita desviació pot ser inacceptable. Els enginyers sovint han de compensar això en l'etapa de disseny, que requereix molta simulació i experiència.
Malgrat aquests reptes, el conformat en fred segueix sent àmpliament utilitzat en l'aeroespacial perquè els beneficis superen les dificultats.És especialment comú en la producció de grans-volums de components crítics on la consistència i la fiabilitat són més importants que qualsevol altra cosa.
De cara al futur, el procés només s'està fent més avançat.Millors eines de simulació, materials de matriu millorats i sistemes de control més precisos ajuden els fabricants a impulsar la conformació en fred més lluny que abans. A mesura que els dissenys d'avions continuen exigint estructures més lleugeres i resistents, la formació en fred seguirà sent una part important de la caixa d'eines de producció.
D'alguna manera, és un procés que s'adapta perfectament a l'aeroespacial-alta pressió, precisió extrema i sense marge d'error.
